3ra ULTRA TRAIL ANDORRA ( ULTRA MITIC 2011)

ULTRA MITIC 2011
112 km + 9.700 m

Perfil ultra mitic

L’any 2010 em vaig trobar amb una cursa de nova creació i que vaig veure que dels mes 500 inscrits van acabar solament 90. Aquest repte hem va atraure de tal manera que ja cap al més de novembre estava inscrit en una de les Ultra Trail mes dures d’Europa.

Quedaven uns mesos per preparar aquesta competició. Els primers mesos vaig començar suau, però cap als quatre mesos últims ja la preparación va ser més dura, setmanes de 3 a 6 hores de correr, caminar per muntanya, més les hores de bicicleta i gimnàs.

En aquestos mesos vaig participar en quatre curses de llarga distancia entre les quals la I Ultra trail de Barcelona. Les sensasions de moment eren bones ja que de totes les participacions les vaig acabar en exit. El més dur va ser l’últim mes (juny) que ja quedaven entrenaments mes llargs, molta calor i amb molt de desnivell, però amb il-lusió tot va superar-se.

Esperant la sortida

Arribava la data de la cursa, viatge cap Andorra, divendres recollida de dorsal les hores de la tarda es fan interminables. Per fi l’hora clau, entrada al recinte de sortida i puntuals amb focs d’artifici ens donen la sortida. Sortim dels primers (cosa que en passaria factura més en davant) als primers 6 quilometres ens trobaven entre els 30 primers corredors, la primera pujada amb una sensera molt marcada i fort desnivell va ser molt fácil ja qua anaven molt frescos, a l’arribar la segona pujada punt més alt d’Andorra 2’900 m Comapedrosa, em va passar el que tenia que passar, vaig correr massa ràpit de l’inici, pujava com a mig apajarat, també es té que aferir l’alçada, no se el que em va passar però no anaven les cames amb normalitat

Quan quedaven pocs metres de desnivell pel cim, ja s’escoltava el que pot ser em va fer despertar i superar aquest moment que no el desitjo a ningú.

Es sentia al lluny cap al cim el só meravellós d’una gaita amb tocs de tambor que et posaba la “gallina de piel”, alló em va reanimar, suposo que a tothom el reconforta veure i sentir aquell espectable difícil de descriure a 2.900 metres d’alçada. Llavors va vindre la baixada per la nit amb el frontal fent la llum que podia i que anaves mes o menys pel bon camí ja ja ja. Cap a la tercera pujada ja es feia de dia aixó també em va donar força per seguir a bon ritme.

Abans del mig dia amb dues hores de marge per poder passar el control de cursa, em presento al pavelló de la Margineda punt més baix de la cursa (900 metres), allí només es veia gent fen-se cures als peus i cames, aquest punt es un dels claus ja que la majoria abandonen.

Al sortir m’esperava la pujada més dura de la cursa 1.500 metres de desnivell de cop.

Ja entrada la tarda comencen les rampes, mal de peus, però a base d’experiencia en aquestes curses baix anar tirant, cap al segon punt de control que donaven fins les 00:00, Les Borges d’en Valira, arribo entrades les 21:00 anava bé de temps, aquí si que es un punt clau ja que começa la segona nit i queden tres pujades i tres baixades, que pareix que siguin res, però que degut a les hores de cansament es fan durissimes.

Cap a les 06:00 hores del diumenge comença a fer-se de dia i llavors bé quan tens que estar més despert ja que no es veuen amb claritat les marques de la cursa ni amb el frontal ni amb la poca llum del dia. Sort que no em vaig perdre, i vaig poder seguir fins arribar al punt més alt fins la gran baixada a Ordino

Baix arribar cap a les 11:00 h a Ordino amb una gran expectació ja que la gent del lloc no a deixat d’animar-nos els dos dies. I acabo només dient que hi ha sensacions, imatges que no es podran mai borrar de la meva memoria, ja que aquesta cursa no se si es la extrema duresa o la gran maravilla de paisatges i muntanyes que tot pareix magic, nomes vull agrair a la familia per la gran paciencia que a tingut aquestos mesos i a tots els membres de la organització que en tot moment es trobaven a la teva disposició, donat-te suport i atenció.

Un repte, un somni que s’ha fet realitat, ser Finisher en una de les curses d’ultrafons més dures d’Europa.

I Ultra Trail BCN

I ULTRA TRAIL BARCELONA 110 Km 4.500 m desnivel +

El passat 14 de maig Juanjo (company de fatigues) i jo vam participar a la primera ultra trail de Barcelona. La sortida i arribada seria des de la població de Sitges, a les 7 del matí ens donen la sortida als 260 participants, l'inici de cursa va passar pel passeig marítim (nord) i carrers cap a munt per sortir de la població cap a les muntanyes de la serralada del Garraf, que ens esperava 110 quilòmetres.

Els primers quilòmetres van ser molt "guapus" ja que van ser de sendera, i algun tram de barranc molt tancat per la vegetació, desprès de 4 hores ens presentem al poble de Begues (control i avituallament dels33 km) anàvem molt bé de temps ja que donaven fins les 14 hores per poder continuar sinó ens desqualificaven.

La segona part del circuit era un cero de 35 km amb retorn una altra vegada a Begues per pistes i senderes molt “maques” alguna per poder-la fer en btt ja m’enteneu.

En aquest tram va passar factura a bastants participants ja que el calor era bastant sufocant i no bufava gens de vent. Aquí ens van dir els del control que havia molts de participants que plegaven.

Sortim del control de Begues quilòmetre 68, ja queda menys ens deien la gent del poble, però realment quedava una marató. A les 8 de la tarda vendria el que ens temíem i que ens marcaria la duresa de la prova, ja que anàvem bastant bé físicament, al quilometres 80 va començar a ploure i es feia fosc, amb senderes banyades i de nit, amb la llum del frontal només podíem caminar i d’aquella manera ja que s’enganxava el fang a les sabatilles i no havia manera d’avançar bé.

A l’últim control a falta de 10 quilometres ens diuen que anéssim en compte amb la riera que si no podíem passar aviséssim a la organització.

Vam començar a caminar i al cap d’una estona vam trobar la famosa riera i sorpresa el recorregut de la cursa anava per dins a la riera, no havia escapatoria, ni sendera alternativa ni res, sense pensar-ho dues vegades a l’aigua patos, aigua fins al genolls per dins la famosa riera, que ja no l’abandonaríem fins quasi a Sitges, una vegada al passeig marítim, ja podíem dir que en teníem una altra al sac, després de més de 19 hores, satisfets per poder-la acabar-la els dos.

Resumint i no m’enrollo més, una ultra trail recomanable pel circuit bastant “macu”, per ser la primera que la organitzen mancaven bastantes senyalitzacions i si alguns “cabrons” les arrancaven i amagaven encara més, plus afegit de duresa per la pluja i riera inclosaq al final, però esperem que l’any que bé, n’aprenguin de les critiques i la milloren

Coco d'en Jordi-Font Burgar-Pla Rodes-Foradada-Mas d'en Comú-Torreta-Foradada ( per la carena)-Pla Rodes-Manelleta-Coco d'en Jordi

la bahia des de la foradada

Hola companys

No m'enrollare molt ja que aquesta ja la havíem fet, la variant d'avui ha estat pujar pel costat mar (pla de rodes), una paradeta per veure una mica d'aigua a la Font de Burgar i cap a dalt, total en uns 45-50 minuts ja estem a la foradada, un petit mos i cap a la torreta

En filem el camí del mas de comú i després d'unes fotos a encara la pujada a la torreta, puja que puja i recuperant de tant en tant ens plantem a la torreta, sense tindré una vista perfecta ( un altre cop agafo boira), avui tenim companyia i descobrim que han deixat garrafes d'aigua per qui puja i pot reomplir el bidó

La flor i el seu animalet

Deixem la torreta i cap a la foradada per la carena, pràcticament no ens perdem només que en un petit punt però ràpid recuperem la bona sendera, jejeje aprofitem que han deixat garrafes i ha reomplir el bidó que vaig sec.

Unes fotos de rigor i una especial a una flor amb els seu animalet, caminat per la carena triguem una bona estona a arribar a la foradada i sense parar cap a baix, arribem al pla de rodes i baixem per la manelleta i la cotxe i ja fins la pròxima

Coco d'en Jordi-Font Burgar-Pla Rodes-Foradada-Mas d'en Comú-Torreta-Foradada ( per la carena)-Pla Rodes-Manelleta-Coco d'en Jordi
Data: 09/04/11
Hora sortida: 07:46
Hora arribada: 13:07
Temps aturat: 01:43:11
Temps en moviment: 03:38:05
Distancia recorreguda amb alçades: 11:82
Grau de dificultat: Moderat
Altitut sortida: 240
Altitut min: 229   max: 767
Desnivel acum. pujant: 781  metres baixant: 1027 metres
Max pendent: 34,7% Max pendent negativa: 35,2 %
Finalitza en el punto de sortida (circular): Si
Dades tretes del Compe Gps amb el gps Garmin etrex venture

8A MARXA LA SELVA DEL CAMP - MUNTANYES DE PRADES

Recullin el dorsal

Aquest 26 de març vaig desplaçar-me per fer la VIII marxa de la Selva del Camp de 67,5 km, amb ± 4.900 m de desnivell acumulat.

Vaig sortir de la Selva del Camp a les 7 del matí amb un temps genial i 530 inscrits amb ganes de disfrutar d’aquesta bonica marxa.

Els peus a remulla 

El recorregut d’aquesta marxa es diferent a la que vaig anar fa 15 dies, la dels Castells de la Segarra, aquesta es molt més variada ja que es van alternant quilòmetres de pista rodejats de bosc amb senderes molt boniques, cosa que es d'agrair i la fa més discreta.

La marxa obligava a passar varis trams de riu on es tenien que banyar-te els peus i després trams de sendera inacabables de fang, fang i més fang, sort que l’entorn d’aquesta serra de Prades es molt bonic i passes per llocs preciosos, com un pont de roca natural que passes per baix i després la sendera passa pel dalt del pont, espectacular.

Pont del Goi

Durant la marxa vam anar passant per diferents pobles i refugis de muntanya als quals hi havien els controls i avituallaments, tots amb moltissims menjar i beure.

Al cap de 11 hores i 45 minuts vaig arribar a la Selva del Camp, objectiu aconseguit acabar i en bones condicions per continuar amb l’entrenament de cara a la Ultratrail d’Andorra.

LA TENALLA-RACO PRESSEGUER-SALT ROBERT-FREDES-PORTELL INFERN-PUNTA AGUILA-LA TENALLA

Andreu i el barranc de la tenalla

Avui ens hem fet 20 qm de no res segons pa qui clar, però els he notat

Van tornar a fer una de les rutes de l’any passat amb una variant la tornada per la punta de l’aguila

Andreu i jo ( catacrack) hem estat els caminats d’aquest bonica sortida RC i Frank ( Tito) no han pogut vindre per motius personals.

A les 07.45 ja estaven sota el cartell de la tenalla per començar l’aventura, esprem que el Gps es posi en marxa i endavant.

Racó del Presseguer

En endinsem per la pista en busca del racó del presseguer i com l’altre cop passem el desvio i en toca baixar una mica al recte, el primer símptoma de que trobaríem aigua ja l’havien vist abans baixa aigua pel barranc no molta però baixa

Arribem al racó del presseguer i ens quedem meravellats de la quantitat d’aigua que hi ah i de com baixa la cascada, no podíem posar-nos sota la cascada ja que era banyar-nos tots sencers, les fotos de rigor i cap el Salt de Robert.

Per cert estos del camps s’han gastat la perra i esta tot molt ben senyalitzat ( panell informatiu i pilons d’alumini)

Cap el Salt 

Continuem per la pista cada cop pica més i hi ha més aigua i mirant d’on posar els peus per no banyar-nos.

Seguim caminant amb el soroll de l’aigua brolla sense parar i aixequem la vista i allí el veiem, com cau aigua ufffffffff una meravella

Salt de robert

Parem per fer un petit mos i poder apreciar be aquesta meravella, una bassa d’aigua impressionant i una cascada encara mes acollonant, deixem les motxilles a peu de pista i baixem fins la bassa i observem des de sota el Salt impressionat de l’aigua, no puc evitar-ho i en fico pràcticament sota del salt ( una mica més si en poso nuet), quina càrrega energètica que es nota, Andreu quina canya tiooooooooo, en fa la foto de rigor i canviem de rol uffffff subidon subidonnnnnnn, tornem a la pista i mengem una mica

Alè cap a dalt un altre cop, hòstia no recordava que fos tan dur pim pam pim pam parant poquet, pobre Andreu li tocava esperar-me.

Mas del Pixon

Arriben a dalt la pujada forta ja esta feta, ara cap a baix vinga pista al portell de l’infern, parem al Mas del Pixon, recarreguem forces amb l’esmorzar ( putada no tenim vinet però el tallat que no falti).

Continuem baixant per portell de l’infern fins al desviament a la Punta de l’Aguila ( recordo esta perfectament senyalitzat pel tito Camps) toca remuntar una mica però no es excessiu i ja estàs a la punta, podem veure ( en foto no es pot apreciar per la boira) la plataforma i algun vaixell, una panoràmica brutal i de cop passa per davant nostre un àguila planejant uffffffffffff al•lucinant, com diria un ex de gh flipanteeeeeeeeeeee. 

Punta de l'Aguila

Baixem algun tros corrents ( Andreu més jo poc) i fem cap ala pista principal i d’alli cap a el cotxe a bon ritme 4 estirament i cap a casa

Andreu mariquita ha estat una canyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Ara ja fins la proxima esooooooo es todo amigossssssssssss

FITXA TÈCNICA
La tenalla-Raco del preseguer-Salt de Roert-Fredes-Portell de l'infern-Punta de l'Aguila-La Tenallaa
Data: 29/03/1
Hora sortida: 07:49
Hora arribada: 13:37
Temps aturat: 01:15:18
Temps en moviment: 04:32:44
Distancia recorreguda amb alçades: 20:63
Grau de dificultat: Moderat ( forta pujada del salt a fredes)
Altitut sortida: 459
Altitut min: 424   max: 1136
Desnivel acum. pujant: 1575  metres  baixant: 1653 metres
Max pendent:  38,9%  Max  pendent negativa: 35,3 %
Finalitza en el punto de sortida (circular): Si
Dades tretes del Compe Gps amb el gps Garmin etrex venture
 Consulta Ruta al Wikilock

I MARXA PLUS DELS CASTELLS DE LA SEGARRA

La sortida a les 07:00

Aquest diumenge dia 13 de març es va celebrar la I Marxa dels Castells Plus amb una distància de 70,280 km i amb 1938 metres de desnivell acumulat.

La marxa aquesta hi havia dues modalitats la distància curta d’uns 50 km (1900 inscrits) i la distància llarga de 70 Km (221 inscrits). La sortida des del poble de Guissona va ser a les 7 del matí, amb un bon ambient i molta boira.

Planol de la Marxa

Només portàvem uns quilòmetres i ja es veia que un grup de 10 a 15 corredors (que van sortir com a llebres), serien els que dominarien la marxa.

La primera part la vaig fer corrents amb unes bones sensacions.

La segona part de circuit ja es va veure que seria la més pesada a part del cansament s’afegia que les pistes es trobaven amb molt de fang, fent difícil córrer.

En la segona part degut a problemes amb els peus, possiblement oberts de tanta pista i asfalt no van aguantar i vaig tenir que fer la resta de cursa a peu.

Molt bona organització per part de la gent de la Segarra, els avituallaments no faltava de res i el dinar a dintre el pavelló de Cervera era per quedar-te al lloc i no continuar la marxa.

En resum una marxa molt plana amb gens de muntanya, i que el terreny no es el que estic acostumat a córrer ja que la totalitat de circuit són pistes de terra, alguns trams d’asfalt.



FITXA TÈCNICA
I  MARXA PLUS DELS CASTELLS DE LA SEGARRA
Data: 13/03/11
Temps en moviment: 09:55 
Posició en la general: 59
Distancia recorreguda amb alçades: 70Qm
Grau de dificultat: facil
Altitut sortida: 484
Altitut min: 375  max: 694
Desnivel acum. pujant: 2304  metres  baixant:  2203 metres
Max pendent:  23%  Max  pendent negativa: 24.8 %
Finalitza en el punto de sortida (circular): Si

MAS DEL RIC DE FREDES-ERMITA DE SANT MIQUEL ESPINALVA-TOSSAL TRES REIS-ERMITA SANT MIQUEL ESPINALVA

Per fi van fer la ruta maleïda ( ja ho diuen ala tercera va la vençuda), s’ha resistit dos cops, però l’espera ha valgut la pena

Pista fredes Caro

Podríem resumir-ho en paraules del gran maestro jesulin IM-PRESIONANTE, feia temps que no xalava de forma tant salvatge, ( fa vora un any que no tocava la neu) RC et dec una que si no es per tu que vas vindre ens la perdem

Anem per parts, pujant a fredes ja es veia una mica de neu a les vores però el millor esta per arrivar

A les 07:38 ja estava a Fredes i Rc m’esparava dintre del seu cotxe, collons quin fred fa diu al sortir del cotxe i puja al Viti, encarem la pista de cara al mas del ric de fredes i abans d’arrivar a coll de Tombadors neu en la pista primer una mica i despres una canya

Continuem espai per la pista ja que la neu semblava una mica gelada i no era qüestió de pegar-nos la gran hòstia

Mas del ric

Desprès de dubta quin era l’entrador del Mas el trobem i cap a dintre, tot envoltat de neu, baixem hi ha ficar-se ràpidament jaqueta, guants gorret braga etc tot el que portàvem fresca de collons que feia

Posem el trackback i comença el desafio extremo, vinga a caminar per la neu, jaja al primer toll congelat fico el peu i casi al terra i de cop es sent pom i una llisca miro i era la sisi que havia caigut i patinat tot el toll

Continuem per la pista sense perdre’ns en cap moment ( una mala costum que estem agafant), de cara a l’ermita fent fotos com veureu, seguim el track i el comprovem amb fites que hi ha al camí,per cert algú havia passat amb bici ja que es veien les rodades en tot moment

Alguna parada mes per gaudir de la vistes i provar la sueprmega càmera la P100 de RC ( mariquita quines fotos mes guapes has fet)

Ermita Sant miquel espinalva

Quan la gana apreta ja estem tocant l’Ermita i cap allí anem, per cert algú s’ha carregat el cartell d’informació, una llàstima que no estigui una mica més cuidada, asseguts al raser i amb el solet de cara en fotem l’esmorçar, collons només vaig a caminar per veure el vinet que portes, xerra que xerra parlant de la càmera i altres coses, i arribar el moment del cafe, en bona companyia sempre es més bo, clar que jo en vaig fer un carajillo curtet de cafè que en posa nerviós i era qüestió de mantenir la calma ( jajajaj hòstia que bona).

Tornem a reprendre la marxa podíem agafat una pista, però tirem pels margues fins al pista, agafem sol de cara i caloreta, de cara al Tossal dels Tres Reis, al moment torna la neu i les roderes marcades de tot terrenys gelades i caminant pel mig de la pista, mes fotos de la natura i el seu esplendor, per cer trobem una empremta de no si quin animal que ha deixat marcada urpes i sembla grandet, al costat surten unes fotos perfectes de RC amb macro de la neu fonent-se sobre la natura.

Tossal dels Tresi Reis

Continuem per la pista fins la pujada al Tossal dels Tres Resi i jaqueta posada, unes vistes meravelloses, podem veure Caro nevat, la central tèrmica d’Andorra ( Terol ), les muntanyes de la banda de Mosqueruela i inclòs pensem que mes al fons i al nord es pot veure els Pirineus, no van poder escriure res la pessebre ja que estava tot banyat

Iniciem el descens i aquí si que arribem a la punt ai no veiem la baixada tornem enrere però tampoc al final trobem fites i bordexiem la baixada i cap el talla focs i baixa que baixa fins la pista un petit embolic i ja estem al cotxe i havent disfrutat com enanos de la sortida.

FITXA TÈCNICA
Mas del ric de fredes-Ermita Sant Miquel Espinalva-Tossal Tres Reis-Mas del Ric
Data: 03/02/11
Hora sortida: 08:03
Hora arribada: 12:42
Temps aturat: 01:49:28
Temps en moviment: 02:49:23
Distancia recorreguda amb alçades: 10:93
Grau de dificultat: facil
Altitut sortida: 1175
Altitut min: 1058   max: 1350
Desnivel acum. pujant: 503  metres  baixant:  514 metres
Max pendent:  17,5%  Max  pendent negativa: 31,7 %
Finalitza en el punto de sortida (circular): Si
Dades tretes del Compe Gps amb el gps Garmin etrex venture
 Consulta Ruta al Wikilock

Cronica de la cursa del Pastisset (Benifallet) 30/01/11

Dades del recorregut: 2011
CURSA:
Distància: 26 Kms.
Desnivell positiu acumulat: 1489 mts.
Temps total 03:47
Una cursa amb uns 220 participants.

Sortiem a les 09:30 del poble cap a munt com es normal quasi sempre, amb un recorregut variat, primer tram per dintre un barranc molt mullat i relliscos (4’6 km) segon tram més obert alternat trams de sendera i pista fins el balneari de Cardó (12’3 km), despres d’un tram de carretera asfaltada, un tram de pista i una sendera molt bonica, empinada i molt llarga arribem a la creu de Santo (15 km) (vista impressionant), cota més alta 942 m, fins ara tot els trams de pujada.

Ara tocava la baixada per sendera, perillosa i relliscosa (22 km) fins a una pista amb la ultima pujada i llavors sendera molt tecnica fins a Benifallet (26 km).

Una vegada a la meta, repartiment d’obsequis, olla calenta, i com no pastissets.

En resum per ser la primera cursa d’aquest any 2011 que participo, bones sensacions de pujada i no tantes de baixada.

Cursa Sant Silvestre ciutat de Tarragona 31/12/2010.

Cronica d’una cursa que varem participar el meu company XTC i jo XTM, la veritat es que em va enganyar per fer-la, ja que lo meu es la montanya je je je. Una vegada feta es val a dir que va mereixer la pena, un bon ambient, moltissima gent (1.200 corredors).

Varem començar amb un bon calentament per la vora del port, que jo personalmente en això ja en tenia prou, però que reconec que va anar de perles.

 La cursa era un circuit d’uns 8.500 metres. A la sortida varem correr a un ritme comode, ja que no es podia avançar degut a la gran afluència de corredors, cap als dos quilometres ja varem poder começar a avançar corredors, i XTC ja va a agafar un bon ritme, fent-me de llebra vam arribar els dos XT junts amb un temps de 42:32 sent els 529 i 530 fent una mitja de 05:01 Qm .

 Bones sensacions de cara al proper any 2011 i espero repetir el proper any.

Primera de l'any benvingut 2011

He trigat però lo promès es deute el passat dia 17 van fer la primera sortida de l'any anaven Andreu XS, RR i jo ( el catacrack) 

la sortida des del coco d'en Jordi i cap a dalt en direcció a la font, pujant a un bon ritme marcat per RC i Andreu, i sense parar fins la Font d'en burgar on fem una traguet d'aigua i unes fotos ja que Andreu no havia estat mai 

Desprès de les fotos cap a dalt en busca de Matarredona en un plis ja estàvem i girem cap el mas d'en comú, parem per fer un mos i carregar piles. 

Continuem cap al mas i abans d’arribar veiem una figura corren de cara a natros, era el XTC que es prepara per alguna cursa de muntanya ( per cert inaugurem una secció dedicada a ell, XTM i Guti) 

Ja veiem el Mas i el cartell de desviament cap a la Torreta, ens queda el més dur, a meitat pujada RR es torna ja que si no fara tard a busca al peque, natros cap a dalt 

Ja estem al cim però un altre cop tot esta cobert i pràcticament no es veu res, un cop en el punt geodèsic s’obra una mica i ens deixa veure una part del delta, fem un parel de fotos i cap a baix 

La baixada pos casi que m’estalvio de comentar-la únicament que ja baixant de la torreta en foto culada i cop al lumbar i d’aquí fins al Coco d’en Jordi 7 o 8 culades mes i dolor de collons al lumbar ( només comentaré que parem a la foradada i un fart per seure)

Total que ja hem complit la primera ara a esperar la segona 

FITXA TÈCNICA
Coco Jordi- Font burgar-Matarredona-Mas comu-Torreta-Mas comu-Foradada-Pla rodes-Manelleta-Coco Jordi
Data: 17/01/11
Hora sortida: 09:27
Hora arribada: 14:15
Temps aturat: 01:22:53
Temps en moviment: 03:24:48
Distancia recorreguda amb alçades: 12.05
Grau de dificultat: moderat
Altitut min: 245    max: 764
Desnivel acum. pujant: 830  metres  baixant:  1050 metres
Max pendent:  34%  Max  pendent negativa: 87 %
Finalitza en el punto de sortida (circular): Si
Dades tretes del Compe Gps amb el gps Garmin etrex venture


Consulta al wikilock