Buscar este blog

lunes, 1 de agosto de 2011

3ra ULTRA TRAIL ANDORRA ( ULTRA MITIC 2011)

ULTRA MITIC 2011
112 km + 9.700 m

Perfil ultra mitic
L’any 2010 em vaig trobar amb una cursa de nova creació i que vaig veure que dels mes 500 inscrits van acabar solament 90. Aquest repte hem va atraure de tal manera que ja cap al més de novembre estava inscrit en una de les Ultra Trail mes dures d’Europa.

Quedaven uns mesos per preparar aquesta competició. Els primers mesos vaig començar suau, però cap als quatre mesos últims ja la preparación va ser més dura, setmanes de 3 a 6 hores de correr, caminar per muntanya, més les hores de bicicleta i gimnàs.

En aquestos mesos vaig participar en quatre curses de llarga distancia entre les quals la I Ultra trail de Barcelona. Les sensasions de moment eren bones ja que de totes les participacions les vaig acabar en exit. El més dur va ser l’últim mes (juny) que ja quedaven entrenaments mes llargs, molta calor i amb molt de desnivell, però amb il-lusió tot va superar-se.

Esperant la sortida
Arribava la data de la cursa, viatge cap Andorra, divendres recollida de dorsal les hores de la tarda es fan interminables. Per fi l’hora clau, entrada al recinte de sortida i puntuals amb focs d’artifici ens donen la sortida. Sortim dels primers (cosa que en passaria factura més en davant) als primers 6 quilometres ens trobaven entre els 30 primers corredors, la primera pujada amb una sensera molt marcada i fort desnivell va ser molt fácil ja qua anaven molt frescos, a l’arribar la segona pujada punt més alt d’Andorra 2’900 m Comapedrosa, em va passar el que tenia que passar, vaig correr massa ràpit de l’inici, pujava com a mig apajarat, també es té que aferir l’alçada, no se el que em va passar però no anaven les cames amb normalitat

Quan quedaven pocs metres de desnivell pel cim, ja s’escoltava el que pot ser em va fer despertar i superar aquest moment que no el desitjo a ningú.

Es sentia al lluny cap al cim el só meravellós d’una gaita amb tocs de tambor que et posaba la “gallina de piel”, alló em va reanimar, suposo que a tothom el reconforta veure i sentir aquell espectable difícil de descriure a 2.900 metres d’alçada. Llavors va vindre la baixada per la nit amb el frontal fent la llum que podia i que anaves mes o menys pel bon camí ja ja ja. Cap a la tercera pujada ja es feia de dia aixó també em va donar força per seguir a bon ritme.

Abans del mig dia amb dues hores de marge per poder passar el control de cursa, em presento al pavelló de la Margineda punt més baix de la cursa (900 metres), allí només es veia gent fen-se cures als peus i cames, aquest punt es un dels claus ja que la majoria abandonen.

Al sortir m’esperava la pujada més dura de la cursa 1.500 metres de desnivell de cop.

Ja entrada la tarda comencen les rampes, mal de peus, però a base d’experiencia en aquestes curses baix anar tirant, cap al segon punt de control que donaven fins les 00:00, Les Borges d’en Valira, arribo entrades les 21:00 anava bé de temps, aquí si que es un punt clau ja que começa la segona nit i queden tres pujades i tres baixades, que pareix que siguin res, però que degut a les hores de cansament es fan durissimes.

Cap a les 06:00 hores del diumenge comença a fer-se de dia i llavors bé quan tens que estar més despert ja que no es veuen amb claritat les marques de la cursa ni amb el frontal ni amb la poca llum del dia. Sort que no em vaig perdre, i vaig poder seguir fins arribar al punt més alt fins la gran baixada a Ordino


Baix arribar cap a les 11:00 h a Ordino amb una gran expectació ja que la gent del lloc no a deixat d’animar-nos els dos dies. I acabo només dient que hi ha sensacions, imatges que no es podran mai borrar de la meva memoria, ja que aquesta cursa no se si es la extrema duresa o la gran maravilla de paisatges i muntanyes que tot pareix magic, nomes vull agrair a la familia per la gran paciencia que a tingut aquestos mesos i a tots els membres de la organització que en tot moment es trobaven a la teva disposició, donat-te suport i atenció.

Un repte, un somni que s’ha fet realitat, ser Finisher en una de les curses d’ultrafons més dures d’Europa.